Universitat Rovira i Virgili. La universitat pública de Tarragona



Portada > Alumnos > Contenidos en Química

Facultad de Química



Alumnos

Contenidos en Química

1. Estructura interna de la matèria

CONTINGUTS
(DOGC)
OBJECTIUS TERMINALS
(DOGC)
CONCRECIÓ DE CONTINGUTS Hores Any
1.1 Teoria atòmica de Dalton.   Postulats de la teoria atòmica de Dalton. Lleis ponderals i volumètriques.
Hipòtesi d'Avogadro. Introducció a l'escala de masses atòmiques.
Introduir el concepte de mol com el nombre d'Avogadro de partícules.
4 1
1.2 Models atòmics. Comparar els models clàssics amb les consideracions bàsiques del model actual. Descobriment de les partícules subatòmiques.
Conèixer els primers models atòmics: Models de Thomson i de Rutherford.
Emissió i absorció de radiació pels àtoms.
Els espectres atòmics.Model de Bohr. Enunciar els postulats sense fer el tractament matemàtic del model. Explicació dels espectres a partir del model de Bohr. Exposar les limitacions del model.
Introducció dels nombres quàntics. Descripció dels estats energètics mitjançant els nombres quàntics. Combinacions admissibles i estats possibles.
Idea d'orbital atòmic.
6 1

1.3 Propietats dels elements en relació a la taula periòdica.

Simbolitzar configuracions electròniques d'àtoms polielectrònics, descriure'ls mitjançant consideracions
energètiques.
Situar un element a la TP i descriure les propietats més importants en base a la seva estructura atòmica.
Veure com es relaciona la taula periòdica amb les configuracions electròniques.
Classificació periòdica dels elements: trobar les relacions entre nivells i fileres, entre subnivells i blocs i entre columnes i orbitals.
Reconèixer les propietats periòdiques: radis atòmics, radis iònics, energia d'ionització, afinitat electrònica i electronegativitat.
Estats d'oxidació.
Cal saber situar un element representatiu dins la taula periòdica.
Explicar algunes excepcions com el crom i el coure.
5 1
1.4 Molècules simples. Explicar la formació d'enllaços covalents senzills i múltiples en molècules senzilles. Conèixer la formació d'enllaços covalents simples i múltiples en molècules senzilles i com l'enllaç químic permet formar agregats d'àtoms més estables que els àtoms aïllats. 10 1
1.5 lons monoatòmics
i poliatòmics.
    10 1
1.6 L'enllaç. Analitzar la polaritat d'enllaços covalents i la de molècules en relació a les interaccions moleculars, així com les propietats físiques i la reactivitat química que se'n puguin derivar. Introduir les distintes classes d'enllaç. Formes extremes d'aparellar els electrons: enllaç covalent i enllaç iònic. Energia d'enllaç.
Enllaç covalent. Conèixer i saber representar estructures de Lewis. Saber representar estructures de Lewis en el cas que l'àtom central sigui del segon període, hidrocarburs saturats, insaturats i funcions oxigenades senzilles. Ressonància.
Model VSEPR: estudiar les formes geomètriques fonamentals de les molècules poliatòmiques. Introduir el moment dipolar i l'escala d'electronegativitat.
Saber analitzar la polaritat d'enllaços covalents i la de molècules. Forces intermoleculars: enllaç per pont d'hidrogen i enllaç per forces de Van der Waals. Veure com l'estat de les substàncies (gasos i líquids) poden explicar-se mitjançant forces entre les molècules.
10 1
  Formular i anomenar compostos inorgànics i orgànics senzills d'acord amb les normes de la IUPAC: òxids, hidròxids, hidrurs, àcids i sals en el cas de compostos inorgànics; i hidrocarburs, alcohols, aldèhids, cetones, àcids, sals, esters, amines i amides per a compostos orgànics. Formulació: formular i anomenar compostos inorgànics i orgànics senzills
d'acord amb les normes de la IUPAC.
Formulació inorgànica: òxids hidròxids, hidrurs, àcids i sals habituals.
Formulació orgànica: hidrocarburs i derivats halogenats, alcohols, aldehids, cetones, àcids, sals, esters, amines i amides.
Concepte d'isomeria en casos senzills.
10 1

2. L'organització de la matèria des del punt de vista macroscòpic i microscòpic

CONTINGUTS
(DOGC)
OBJECTIUS TERMINALS
(DOGC)
CONCRECIÓ DE CONTINGUTS Hores Any
2.1 Característiques i comportament dels gasos. Lleis. Relacionar quantitativament les magnituds pressió, volum, temperatura i quantitat de substància en els gasos. L'estat gasós. S'estudiaran les propietats generals de la fase gasosa i les lleis
experimentals de Boyle-Mariotte i de Charles-Gay-Lussac a partir de les quals es deduirà l'equació d'estat dels gasos ideals.
Concepte de volum molar.
Condicions normals.
Escala absoluta de temperatura.
Mescla de gasos. Concepte de pressió parcial i de fracció molar.
Llei de Dalton de les pressions parcials.
8 1
2.2 Teoria cinètico - molecular
dels gasos.
  Teoria cinèticomolecular dels gasos. Explicació dels postulats de forma qualitativa. Saber aplicar-los per interpretar les propietats generals dels gasos (relació temperatura-velocitat mitjana). 2 1
2.3 Característiques i propietats dels líquids.   Evaporació. Calor de vaporització. Ebullició. Temperatura d'ebullició. 1 1
2.4 Estructures gegants.
Xarxes cristal.lines,
iòniques, covalents,
metàl.liques i moleculars.
Descriure l'estructura microscòpica i macroscòpica. Propietats elementals. Tipus de cristalls i les seves propietats.
Descriure breument alguns tipus de cristalls.
3 1
2.5 Canvis de fase en substàncies pures Descriure processos de canvi de fase d'una substància pura. Interpretar els diferents estats de la matèria mitjançant la teoria cinètica.
Descriure els estats d'equilibri entre els diferents estats d'agregació.
Explicació cinètica de la fusió, l'evaporació i l'ebullició.
2 1
2.6 Macromolècules. Reconèixer el paper de les macromolècules en materials quotidians Macromolècules naturals i sintètiques: celul.losa, midó, plàstics... 1 1
2.7 Tipus de dispersions. Descriure les seves característiques. Descriure diferents tipus de dispersions segons l'estat físic i la mida de les partícules, identificant com a col.loides alguns dels materials de la vida quotidiana 1 1
2.8 Mescles i solucions. Principals mètodes de separació dels
components.
Descriure el procés de dissolució. Explicar i realitzar experimentalment processos de separació d'una mescla, especialment destil.lacions, precipitacions, filtracions i decantacions. Mescles homogènies i heterogènies.
S'ha de saber descriure el procés pel qual una substància es dissol en un dissolvent, especialment aigua.
Explicar i dur a terme experimentalment processos de separació de components
d'una mescla, especialment destil.lacions, precipitacions, filtracions i decantacions.
2 1
2.9 Composició de solucions. Preparar solucions diverses en les que la seva composició s'expressi en unitats de concentració en massa, tant per cent en massa, molaritat i fracció molar. Tipus de dissolucions.
Composició de les dissolucions en diferents unitats: percentatge en massa, percentatge en volum, concentració en massa (g/l), concentració (molaritat) i fracció molar.
S'ha de saber preparar una dissolució d'una determinada concentració al laboratori amb els càlculs previs corresponents i anomenar l'utillatge necessari.
Solubilitat. Solucions saturades. Variació de la solubilitat amb la temperatura.
5 1

3. Factors que regulen l'estabilitat dels sistemes i llurs canvis

CONTINGUTS
(DOGC)
OBJECTIUS TERMINALS
(DOGC)
CONCRECIÓ DE CONTINGUTS Hores Any
3.1 Energia interna i
entalpia.
Aplicar DH com a mesura de la facilitat d'un procés. Processos a volum constant i a pressió constant. La calor intercanviada en un procés a volum constant és igual a la variació d'energia interna del sistema.
Concepte d'entalpia. La calor intercanviada en un procés a pressió constant és igual a l'increment d'entalpia del sistema. Cal deixar clar que en una reacció química o en qualsevol procés, DU i DH són independents del camí seguit però només són iguals a la calor del procés quan el sistema evoluciona a V=cte o a P=cte, respectivament.
4 2
3.2 Modificació de l'estat energètic,
calor i treball.
  Sistemes, estats i funcions d'estat. La primera llei de la termodinàmica. L'energia interna. L'energia interna és una funció d'estat. Concepte de treball i de calor.
El treball i la calor són formes de modificar l'energia d'un sistema i no són, en general, funcions d'estat. Cal fer esment de les diferències entre sistema obert, tancat i aïllat. Cal establir el conveni internacional de signes per al treball i la calor.
Relació entre el canvi d'entalpia i el canvi d'energia interna.
4 2
3.3 Llei de Hess.   Enunciat de la llei de Hess.
Càlculs termoquímics utilitzant la llei de Hess.
2 2
3.4 L'entropia com a factor
de desordre.
Explicar de forma qualitativa
l'entropia com a mesura del desordre d'un sistema i predir qualitativament l'espontaneïtat d'un canvi en funció de l'entalpia i l'entropia.
Processos espontanis i processos reversibles.
La segona llei de la termodinàmica. Concepte d'entropia. Relació entre el canvi entròpic i la variació del desordre d'un sistema.
La tercera llei de la termodinàmica. Entropies absolutes. Càlculs de variacions entropia en reaccions químiques.
4 2
3.5 L'energia de Gibbs
recull l'aspecte
energètic i el desordre.
Explicar i interpretar un canvi
químic en base a consideracions cinètiques i termodinàmiques.
El criteri entròpic per determinar la reversibilitat o l'espontaneïtat d'un procés. Dificultats per aplicar el criteri entròpic. Necessitat de noves funcions d'estat. L'energia de Gibbs. Canvi d'energia de Gibbs a pressió i temperatura constants. Espontaneïtat de la reacció química a pressió i temperatura constants (DG<0). L'energia de Gibbs representa un consens entre la tendència a assolir la mínima energia i el màxim desordre: estudi de l'equació DG = DH - TDS.
Insistir que l'equació únicament és vàlida a pressió i temperatura constants.
4 2
3.6 Factors que
regulen la velocitat
dels canvis químics.
Explicar i interpretar un canvi
químic en base a consideracions cinètiques i termodinàmiques.
Concepte de velocitat de reacció. Distinció entre els conceptes d'espontaneïtat i velocitat d'una reacció.
Factors que regulen la velocitat d'una reacció: concentració de reactius, superfície de contacte entre reactius, temperatura i presència de catalitzadors.
1

2

4. Estudi de les reaccions químiques

CONTINGUTS
(DOGC)
OBJECTIUS TERMINALS
(DOGC)
CONCRECIÓ DE CONTINGUTS Hores Any
4.1 El canvi químic. Característiques i tipus. Predir el resultat de reaccions tipus a partir dels reactius i les condicions en les que es produeixen, i interpretar resultats que es puguin obtenir experimentalment en el laboratori o en casos quotidians. Diferència entre canvi físic i canvi químic.
El canvi químic: reactius i productes, l'equació química i el seu ajust, significat quantitatiu de l'equació química.
Tipus de reaccions químiques: síntesi, descomposició, desplaçament i doble desplaçament, àcid-base, precipitació, combustió, redox.
7 1
4.2 Estequiometria de les reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics. Càlculs estequiomètrics amb: masses, volums de gasos en C. N, volum de
gasos en altres condicions, reactiu limitant, reactius en dissolució.
Determinació de fórmules empíriques i moleculars.
Rendiment en les reaccions químiques.
9 1
4.3 Reaccions químiques
en equilibri.
Descriure processos químics en equilibri, els factors que el
modifiquen i estudiar quantitativament reaccions en equilibri en casos senzills.
L'equilibri químic. Característiques. Constant d'equilibri. Càlcul de la constant d'equilibri: Llei d'acció de masses. Quocient de reacció: sentit d'una reacció.
Reaccions d'equilibri entre substàncies gasoses. Kp. Relació entre Kp i Kc.
Grau de dissociació.
Principi de Le Chatelier. Factors que modifiquen l'equilibri químic: efecte de la temperatura, efecte de la pressió, efecte d'un canvi de concentració dels
components a l'equilibri.
16 2
4.4 Intercanvi d'ions.

Descriure qualitativament i quantitativament els processos de dissociació iònica d'electròlits forts i febles en solució aquosa i aplicar-ho a processos àcid-base, redox i precipitació.

Preveure en casos senzills l'acidesa de solucions de concentració coneguda.
Volumetries.

Concepte d'electròlit. La dissociació iònica.
Àcids i bases: Propietats. Teoria d'Arrhenius. Teoria de Brönsted-Lowry.
L'equilibri iònic de l'aigua. El pH. Força relativa d'àcids i bases Ka i Kb.
Indicadors.
Reaccions de neutralització. Volumetries àcid-base.
(l'alumne ha de ser capaç de descriure el procés experimental d'una valoració àcid-base).
Dissolucions de sals en aigua: Concepte d'hidròlisi.
Concepte de dissolució reguladora (es farà sols a nivell qualitatiu).
Substàncies solubles i insolubles: concepte de solubilitat, solubilitat de les sals, compostos iònics solubles i insolubles en aigua.
Equilibri de solubilitat: producte de solubilitat Condicions per la precipitació.
Efecte de l'ió comú.
Dissolució de precipitats: reaccions àcid-base, formació de complexos (sols amb un exemple).
Separació de compostos per precipitació selectiva.
25 2
4.5 Canvis en l'estat d'oxidació. Interpretar reaccions redox.
Relacionar amb el potencial estàndard.
Cèl.lules electroquímiques.
Concepte d'oxidació i reducció.
El nombre d'oxidació. Reacció redox.
Igualació de reaccions redox pel mètode d'ió electró
Electroquímica: piles i cel&middot;les electrolítiques.
Càlculs amb massa, intensitat i temps en processos electrolítics.
Descripció del funcionament d'una pila.
Els potencials estàndard de reducció.
Predicció del sentit d'una reacció i càlcul de la FEM d'una pila en condicions estàndard.
Relació entre FEM i DG.
12 2
4.6 Addició, eliminació
i substitució.
Exemplificar en casos senzills. Exemplificar aquests tipus de reaccions amb casos senzills. 1 2

5. La química com a ciència i com a tècnica

CONTINGUTS
(DOGC)
OBJECTIUS TERMINALS
(DOGC)
CONCRECIÓ DE CONTINGUTS Hores Any
5.1 La química com a ciència
experimental.
Fases del procés científic.
Recollir informació.
Comprovar experimentalment
amb un guió propietats de substàncies.
Fer una investigació.
Interpretar una experiència.
Expressar conclusions.
Incorporar valors del
treball científic.

Utillatge bàsic del laboratori de química i normes de seguretat. Coneixement i utilització.
Realització acurada i amb autonomia de treballs experimentals prèviament dissenyats per comprovar les propietats i caracterìstiques de les substàncies químiques i algunes reaccions que s'hagin estudiat.
Elaboració d'estratègies per resoldre problemes qualitatius i quantitatius de caire experimental plantejats per l'alumne o per altri i dur-les a la pràctica utilitzant els coneixements en matèria d'utillatge i normes de seguretat.
Adopció d'hàbits i actituds caracterísitques de la ciència: curiositat, iniciativa, organització, sistematització, observació, experimentació, raonament, esperit de crítica, ús de terminologia específica, participació activa i responsable en grups de treball.

Pràctiques recomanades: Preparació de dissolucions. Tècniques bàsiques de separació. Valoració àcid-base. Construcció d'una pila i/o una electròlisi. Reaccions tipus en tubs d'assaig. Entalpia de reacció.
Canvis de fase.

Coneixement i desenvolupament de les diferents fases del procés científic: percepció del problema; definició de l'objectiu de treball; emissió d'hipòtesis; disseny de l'experimentació; identificació i control de les variables, mètodes de mesura; fonts d'informació;
recollida de dades (planificació i tècniques); selecció i adequació de les dades (diferència entre evidència i resta d'informació); organització, representació i anàlisi de les dades (mètodes convencionals i informàtics); extracció, interpretació raonada, comunicació i discussió crítica dels resultats; elaboració de conclusions coherents i expressió precisa d'aquestes (oralment i per escrit) i propostes de millora en base als resultats i conclusions.

4
+
Pr.
1 i 2
5.2 La química i la indústria. Descriure un procés químic industrial o domèstic. Descriure un procés químic industrial o domèstic, després d'haver-lo treballat a classe.
Relació entre els continguts apresos i la seva aplicació en processos tecnològics i de producció.
Identificació d'aquests processos en indústries de la zona.
És recomanable una visita a alguna indústria química.
5 2
5.3 Química i societat. Incorporar els valors propis
del treball científic.
Relació entre els continguts apresos i la seva aplicació a la vida quotidiana. Adopció, en tasques habituals, d'actituds característiques de la ciència com la curiositat, l'escepticisme, el raonament, el respecte, la col.laboració, la coherència i l'esperit crític.
Esperit crític envers el que aporta la química a la societat, en relació a: nous productes, qualitat de vida, contaminació, salut, etc. El concepte de risc.
Argumentació en temes que relacionen la ciència i la societat, a partir de la base científica adquirida.
La presa de decisions en temes química-societat: aspectes ètics, socials,econòmics, etc.
La necessitat de fer concessions.
Sempre
1 i
2

Total: 78 hores a primer curs i 82 a segon (78+82=160). Manquen les hores de pràctiques.

Pujar


Información